Les festes per als cavalloners van començar el 31 d’agost al xiringuito de l’esquadra (cotxera de Fermin), tots ben uniformats amb el polo de l’esquadra col·locat. Com tots els anys, un masero autèntic (Suro) ens va visitar, en el seu tractor ens vam retratar, i a una cerveceta el vam convidar. Al sopar de l’Olleta atirlats vam aplegar i com tots els anys casi que res vam tastar. D’aquets dia res més que nomenar, cada u a sa casa en un perdigó en l’ala se’n vam anar.El 1 Setembre, en el Claudia vam dinar i Garantxo a la tragaperres ens va fer tirar (Res mos va tocar). Al xiringuito vam anar, per eixir a l’entrà ambientats. Com tots els anys llegir ens va tocar i a les 5 i un poc, pel micròfon Rama les esquadres començà a cridar. De les últimes dels maseros ens va tocar, però en la bada darrere, quan que vam disfrutar!. A canviar-se se’n vam anar, perquè suant vam acabar. Després a la Baixà vam anar, aquesta volta sense disparar, perquè sols un quilo de pólvora la comparsa ens volia donar. El dia vam acabar en la comparsa xamant, on la camarea de la comparsa, les Xixarritos li van encantar.
El 2 de setembre com es costum, a diana no vam anar, si no directes a l’esmorzar. A l’alardo vam anar, que encara que pareixca mentira, aquest any a t
ots els actes vam anar. Al Ai ai ai a dinar vam anar. Després al xiringuito de la cosina del Rico vam anar, i el camió de Sillas Gil ens va arreplegar. En la guerrilla vam desfilar i després directes a berenar. Aquest any no ens vam encantarà i a la processó tard no vam aplegar, però alguno en un bon pedal va aplegar.El 3 de setembre, en l’esmorzar ens vam rencontrar, on uns bons ous, creïlles i llonganisses mos vam jalar. A continuació, a l’of
rena de sagals mon vam anar, amb sombrilles i ven preparats. En la comparsa una gaspatxà alguns vam dinar, amb els nervis passats per no ser els nous capitans. Després unes falletes vam montar, i sense donar-nos compte com mos vam posar. En ca Canicio vam quedar (per continuar xamant), m’entres esperàvem eixir a desfilar. En l’ofrena vam disfrutar, inclús Garrantxo de cabo ens va deleitar. Per acabar el dia, en la comparsa vam estar, dons els tikets ens teníem que acabar.El 4 de setembre, a l’esmorzar ens va tocar anar, perquè en l’alardo guàrdia amb l’esquadra Llaura Seguit ens va tocar. En acabar, la volta dels nous
capitans la vam veure pegar. A continuació, a la guerrilla mon vam anar i al finalitzar, un resital de tuba Rama ens va deleitar. Per acabar el dia, la pujà vam realitzar, que com tots el anys, a l’ermita no vam aplegar. Un any més les festes de Moros i Cristians de Castalla ja havien finalitzat, i les de l’any vinent ja estem esperant. ∞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada