Les festes per als cavalloners el 31 d’agost les van començar al xiringuito de l’esquadra (cotxera de Fermin), tots ben uniformats, amb el polo de l’esquadra col·locat, per anar-se’n a sopar a l’olleta ben atirlats. En el sopar, com tots els anys, casi que res vam tastar, però cubalibres mon vam fer un cabàs, amb els nostres barrets que mos van donar i les perruques de quiquirigall que mos vam comprar. D’aquets dia res més que nomenar, cada u a sa casa en un perdigó en l’ala se’n vam anar.
El 1 de setembre a les 4 vam quedar en el xiringuito per començar xamar, a les 5 i un poc pel micròfon Miró les es esquadres començà a cridar, i la ultimà dels maseros ens va tocar. En l’entrà suant vam acabar, que amb banda davant de bomba mos ho vam passar. En acabar, uns quants a canviar-se sen van anar, doncs de moro verd les quedava altra passà. Tot xuscats a disparar mon vam anar on un parell de quilos vam cremar, per acabar en la comparsa on alguns amb unes güiris volien triomfar.
El 2 de setembre com es costum, a diana no vam anar, si no directes a l’esmorzar, on
el limonxelet mos vam acabar. A continuació, en l’alardo vam disparar i després a continuar xamant. Al bovians a dinar mon vam anar, on un plat combinat mos vam demanar i on el Noi mos va cantar. A la guerrilla no anàrem a disparar, si no que en la música vam desfilar. Després, directes a berenar, que mos vam encantarà i a la processó tard vam aplegar i on per ultima volta al Rico vam veure desfilar. El dia vam acabar en la comparsa on les mojitos aquets any van triomfar.
El 3 de setembre, en l’esmorzar ens vam rencontrar, on uns bons ous, creïlles i llonganisses mos vam jalar. A continuació, a l’ofrena de sagals mon vam anar, per a veure-la passar en la porta del Llomello sentats. En la comparsa una gaspatxà vam dinar, amb els nervis passats per no ser els nous capitans. Després unes falletes vam montar, i sense donar-nos compte com mos vam posar. En ca Canicio vam quedar, per continuar xamant, m’entres esperàvem eixir a desfilar. En l’ofrena vam disfrutar encara que Garrantxo cabrejat la va acabar. Per acabar el dia, en la comparsa vam estar, dons els tikets ens teníem que acabar.
El 4 de setembre, a l’esmorzar casi ningú va anar, ja que dormin mos vam quedar. En el alardo ens vam rencontrar, on per desgracia Fermin se mos va accidentar. En acabar, la volta dels nous capitans la vam veure pegar, i a dinar als moros verd amb el nostre amic Juan Diego el Capità. A continuació, a la guerrilla mon vam anar, on la poca pólvora que ens quedava ens la vam fulminar. Per acabar el dia, la pujà vam realitzar, que con tots el anys, a l’ermita no vam aplegar. Un any més les festes de Moros i Cristians de Castalla ja havien finalitzat, i les de l’any vinent ja estem esperant.
El 1 de setembre a les 4 vam quedar en el xiringuito per començar xamar, a les 5 i un poc pel micròfon Miró les es esquadres començà a cridar, i la ultimà dels maseros ens va tocar. En l’entrà suant vam acabar, que amb banda davant de bomba mos ho vam passar. En acabar, uns quants a canviar-se sen van anar, doncs de moro verd les quedava altra passà. Tot xuscats a disparar mon vam anar on un parell de quilos vam cremar, per acabar en la comparsa on alguns amb unes güiris volien triomfar.
El 2 de setembre com es costum, a diana no vam anar, si no directes a l’esmorzar, on
el limonxelet mos vam acabar. A continuació, en l’alardo vam disparar i després a continuar xamant. Al bovians a dinar mon vam anar, on un plat combinat mos vam demanar i on el Noi mos va cantar. A la guerrilla no anàrem a disparar, si no que en la música vam desfilar. Després, directes a berenar, que mos vam encantarà i a la processó tard vam aplegar i on per ultima volta al Rico vam veure desfilar. El dia vam acabar en la comparsa on les mojitos aquets any van triomfar.
El 3 de setembre, en l’esmorzar ens vam rencontrar, on uns bons ous, creïlles i llonganisses mos vam jalar. A continuació, a l’ofrena de sagals mon vam anar, per a veure-la passar en la porta del Llomello sentats. En la comparsa una gaspatxà vam dinar, amb els nervis passats per no ser els nous capitans. Després unes falletes vam montar, i sense donar-nos compte com mos vam posar. En ca Canicio vam quedar, per continuar xamant, m’entres esperàvem eixir a desfilar. En l’ofrena vam disfrutar encara que Garrantxo cabrejat la va acabar. Per acabar el dia, en la comparsa vam estar, dons els tikets ens teníem que acabar.El 4 de setembre, a l’esmorzar casi ningú va anar, ja que dormin mos vam quedar. En el alardo ens vam rencontrar, on per desgracia Fermin se mos va accidentar. En acabar, la volta dels nous capitans la vam veure pegar, i a dinar als moros verd amb el nostre amic Juan Diego el Capità. A continuació, a la guerrilla mon vam anar, on la poca pólvora que ens quedava ens la vam fulminar. Per acabar el dia, la pujà vam realitzar, que con tots el anys, a l’ermita no vam aplegar. Un any més les festes de Moros i Cristians de Castalla ja havien finalitzat, i les de l’any vinent ja estem esperant.
Nota: Gracies a Mar (Novia de Canicio) per facilitamos les fotos. ∞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada